Quina dificultat té el trekking al camp base de l'Everest? Una guia realista per a excursionistes
La caminada al camp base de l'Everest és una de les excursions imprescindibles del món que et porta a la base del Mont Everest, situat a una alçada de 5,364 metres. La caminada té una durada de 12 a 14 dies i et portarà uns 130 quilòmetres a través de bells boscos, pobles xerpes i impressionants paisatges alpins.
Tot i que la caminada ofereix un paisatge increïble i una experiència gratificant, presenta dificultats considerables durant les caminades. Molts excursionistes la descriuen com a accessible i exigent. La dificultat prové de la llarga caminada combinada amb les grans altituds, el clima imprevisible i els camins accidentats. També hi ha preocupacions sobre el mal d'alçada i la resistència física per seguir escalant en les condicions difícils.
Aquest bloc està creat per a escaladors novells i per a aquells que es pregunten sobre la caminada a l'Everest. Si esteu físicament en forma i disposats a preparar-vos per a la caminada, la caminada al camp base de l'Everest és possible per a vosaltres, fins i tot per a principiants que mai han fet senderisme en altitud.
En aquest bloc, analitzarem els motius pels quals el camp base de l'Everest és un repte, què podeu esperar de la caminada diàriament i la preparació que necessiteu abans i durant la caminada. Tant si somieu amb l'Himàlaia com si ja heu tramat un pla per anar al camp base de l'Everest, aquest bloc pretén proporcionar consells pràctics i honestos per als excursionistes.
Resposta ràpida: És difícil el trekking al camp base de l'Everest?
Tot i que la caminada al camp base de l'Everest no és una escalada tècnica, es considera moderadament difícil. Els excursionistes no necessiten habilitats d'alpinisme ni equipament tècnic, però una bona forma física i motivació són essencials. El senderisme a l'Everest pot ser extenuant, ja que els excursionistes han de caminar durant un llarg dia a grans altituds i terreny accidentat; no obstant això, només és una caminada dura a gran altitud.
Fins i tot els principiants i els excursionistes mitjans poden completar aquesta excursió amb una forma física raonable i una preparació adequada. La millor manera de preparar-se per a l'excursió és entrenar-se abans de tres a sis mesos de l'excursió. Per acabar l'excursió de manera eficaç, cal millorar la resistència muscular i la capacitat cardiovascular.
El principal repte durant la caminada és el temps que es dedica a caminar cada dia durant el camí, que pot variar de cinc a vuit hores al dia. Durant la caminada, cal superar pujades pronunciades i altituds elevades, cosa que pot dificultar la respiració i provocar fatiga. Tanmateix, els dies d'aclimatació van anar incorporant a l'itinerari juntament amb un ritme constant, cosa que va permetre a la majoria dels excursionistes adaptar-se al llarg de la caminada.
A més, la caminada fins al camp base no requereix habilitats tècniques d'escalada ni cordes; per tant, la caminada està oberta a no escaladors. La taxa d'èxit per arribar al camp base de l'Everest és alta, variant entre el 85% i el 90% per als excursionistes que estan ben preparats i aclimatats.
Factors clau que afecten la dificultat
a. Altitud
Durant el Trekking al camp base de l'Everest, els excursionistes assoliran una altitud màxima de 5,364 metres al camp base de l'Everest i de 5,545 metres a Kala Patthar, on els nivells d'oxigen són extremadament baixos. Arribar a l'alçada no és fàcil ni tan sols per als excursionistes més experimentats, ja que l'aire més prim dificulta que el cos utilitzi l'oxigen de manera eficient.
Cal tenir en compte el mal d'alçada durant la caminada, que s'acompanya de símptomes com ara mals de cap, nàusees, dificultat per respirar i marejos. Per tant, l'aclimatació és important per adaptar-se als canvis en els nivells d'oxigen i per descansar.
Namche Bazaar i Dingboche són dues parades clau d'aclimatació durant el camp base de l'Everest, que ajuden a reduir el risc de desenvolupar malalties d'alçada més greus com el mal d'alçada per sobre del pedernal (HAPE) o el mal d'alçada per sobre del pedernal (HACE).
b. Durada i durada
La caminada típica al camp base de l'Everest dura entre 10 i 12 dies Lukla i inclou parades d'aclimatació. L'ascens lent ajuda el cos a adaptar-se a l'altitud, tot i que encara pot afectar la forma física i els nivells d'energia en general.
Caminareu de mitjana entre 8 i 20 quilòmetres al dia, amb una durada d'unes 5 a 8 hores al dia. Tot i que les distàncies són relativament curtes i la durada no inclou temps per descansar, la durada diària i l'esforç necessari cada dia de caminada, especialment a l'altitud del camp base i per sobre, són cansats.
c. Condicions del terreny i del sender
A mesura que camineu des de Lukla, el camí transitarà des de camins de fusta i esglaons de pedra fins a morrenes rocoses, vores de glaceres i tartera prop del campament base. Les pujades costerudes, especialment prop del basar de Namche i Tengboche, posaran a prova la vostra força i resistència a les cames.
En molts punts del camí, creuareu ponts penjants, que travessen profundes gorges del riu, cosa que el converteix en una aventura interessant. A mesura que pugeu més amunt, el camí pot tornar-se més rocós, més costerut i més exposat. També hi pot haver neu i gel, sobretot als mesos d'hivern, per augmentar el repte.
d. Temps i estació
El temps afectarà significativament la dificultat de la caminada. Els vents forts, les temperatures fredes i les tempestes de neu imprevistes poden fer que el senderisme sigui arriscat i desafiant. Fer senderisme després del monsó, en una de les estacions preidentificades de primavera (març-maig) i tardor (setembre-novembre), farà que el vostre senderisme sigui més fàcil perquè hi haurà condicions més estables, llum solar i millores en la visibilitat.
El clima hivernal, amb neu i gel, pot ser perillós. A les altituds més baixes, les pluges associades als períodes monsònics poden portar pluja, fang i sangoneres. Triar la temporada d'etapa adequada millorarà significativament les molèsties i els riscos associats a la caminada.
e. Nivell de forma física requerit
Atès que el viatge consisteix en diversos dies d'escalada durant hores en altitud, es recomana un grau respectable de forma cardiovascular i força a les cames. El senderisme es fa per senders, i fins i tot els principiants poden fer la caminada, sempre que us hàgiu preparat prou pel que fa a resistència, caminada de muntanya i resistència durant els mesos previs al viatge.
Val a dir que, tot i que l'experiència prèvia en senderisme és valuosa, no és perjudicial si s'entrena bé i s'afronta la caminada amb determinació. La forma física mental és igualment important perquè de vegades serà un dia llarg i fred, i es viurà en condicions bàsiques, però assegureu-vos de considerar fer la caminada amb la mentalitat adequada. Crec que la caminada EBC és assolible per a tots els excursionistes amb una forma física raonable.
Reptes Mentals
Afrontar els reptes mentals durant la caminada és tan difícil com els aspectes físics de la mateixa. A causa de les habitacions bàsiques, els serveis i les nits fredes, és possible que trobeu la caminada difícil. Després de diversos dies llargs de senderisme en què fins i tot els dies curts poden ser esgotadors, la fatiga es pot acumular. A tot això s'hi suma la naturalesa sovint aïllant d'allotjar-se en pobles remots de l'Himàlaia, on podeu ser l'únic occidental durant molts quilòmetres.
Per tant, una mentalitat positiva i la motivació són importants per superar aquestes dificultats mentals. La consciència plena, la meditació i fins i tot les tècniques de visualització ajuden a mantenir la concentració i calmar la ment. Establir expectatives assolibles també ajudarà a mantenir la teva energia mental i la teva moral, sobretot quan la caminada sembla llarga o majoritàriament immutable.
Gestionar la incomoditat és qüestió d'acceptar la naturalesa senzilla de la vida, parar atenció a la bellesa del paisatge i afrontar els alts i baixos del viatge i de les emocions. Tots aquests sentiments ajuden a construir resistència mental, que és una estratègia clau de preparació mental abans de començar la caminada.
En definitiva, és la fortalesa mental la que et farà moure després que la fatiga s'instal·li o que sentis que el teu progrés és molt lent. Dividir la caminada en parts mentalment manejables, la paciència i un sentit de propòsit t'ajudaran a assegurar-te que les dificultats mentals superades durant la teva caminada es converteixin en una part de l'experiència general, en lloc d'un obstacle per aconseguir l'èxit.
Logística de Trek que ho pot fer més fàcil o més difícil
Triar l'itinerari correcte juga un paper important a l'hora de minimitzar la dificultat de la travessa al camp base de l'Everest. Un bon itinerari dóna al senderista dies de descans, normalment els dos dies d'aclimatació a Namche Bazaar i Dingboche, per ajudar a reduir la possibilitat de patir mal d'alçada. La majoria dels itineraris duren entre 10 i 12 dies en total. Això té en compte prou caminades i aclimatació entremig.
Si els excursionistes contractessin un guia i un portejador, la caminada seria menys extenuant. El portejador alleugeriria la càrrega prou per poder guardar resistència física per a la tasca més difícil, mentre que el guia oferiria assistència i suport per a la navegació.
Les oportunitats d'allotjament també afectaran la dificultat, ja que dormir en un allotjament ofereix un nivell bàsic de calidesa, àpats i companyia després d'un llarg dia de senderisme, cosa que és important per a la recuperació. Si voleu dormir en una tenda de campanya, heu d'estar preparats per portar equipament addicional i suportar el fred i les molèsties. Tot i que el menjar i les condicions de son poden variar suaument, un bon menjar i un bon son ofereixen una millor resistència i esforços d'aclimatació.
Qui hauria d'evitar aquesta excursió?
En general, aconsellem a les persones amb afeccions cardíaques o pulmonars greus que no facin l'excursió al camp base de l'Everest. Quan pugeu per sobre dels 3000 m, experimentareu una altitud extrema i un oxigen subòptim. A grans altituds i baixos nivells d'oxigen, els vostres sistemes cardiovascular i respiratori estan sota estrès. Tot i que us podeu sentir bé un cop comenceu a prendre la medicació, el risc de patir mal d'alçada i altres complicacions per a aquests excursionistes és significativament més alt.
Com a regla general, també es recomana als principiants absoluts sense experiència en excursions que no intentin la caminada. Tot i que la ruta es considera no tècnica, posa a prova la resistència física. Cal molt esforç, resistència i força per fer front a la caminada contínua durant unes 10-12 hores al dia durant 9-14 dies en condicions imprevisibles i terrenys variables. Les persones sense experiència i els principiants generalment tenen un risc més elevat de lesions i esgotament.
Consells per fer el trekking més fàcil
Un entrenament centrat és essencial per a una excursió al camp base de l'Everest més fàcil. Córrer i anar en bicicleta milloraran la teva forma cardiovascular, mentre que el treball de sentadilles enfortirà la força muscular. La millor manera d'assegurar-te que el teu cos s'acostumi a les llargues jornades físiques i a l'altitud seria practicar senderisme amb una motxilla carregada.
Fer la maleta lleugera i intel·ligent és una manera de reduir el factor de fatiga associat a portar una bossa durant la caminada. Quan facis la maleta, considera portar roba multiusos, roba impermeable i botes còmodes. Evita els articles innecessaris tant com sigui possible i porta els elements essencials que et motivin a moure't més ràpid mentre perds poc temps i energia durant la caminada.
Hidratar-se bevent aigua regularment i mantenir un ritme lent però constant durant la caminada. Idealment, estar ben hidratat ajudarà a l'aclimatació i retardarà la fatiga. Caminar de manera constant i lenta estalvia energia i dóna temps al cos per adaptar-se a l'altitud més elevada.
Opcions alternatives més fàcils
Si busqueu una opció més fàcil per fer la caminada completa al camp base de l'Everest, l'opció més popular avui dia és una caminada al camp base de l'Everest amb anada i tornada en helicòpter. Això us permet recórrer el camí de pujada i tornar en avió, de manera que no haureu de suportar la llarga i cansada caminada de tornada. Aquesta opció us retorna temps i energia valuosos per a l'exploració al camp base.
Una altra opció és la curta ruta amb vistes a l'Everest. Aquesta ruta és potser l'opció més fàcil, i també sereu recompensats amb unes vistes espectaculars de l'Himàlaia sense gaire la tensió que una ruta EBC completa suposa per al vostre cos. És perfecta per a aquells que volen experimentar l'Himàlaia en poc temps o per a aquells que no tenen tanta forma física, ja que us dóna una impressió de la grandesa de l'Everest, amb menys ascens i una distància a peu més curta.
A més, si mireu el Excursió als llacs de Gokyo en comptes d'una alternativa al camp base de l'Everest, aquesta és una excursió sense multituds, amb un valor paisatgístic igualment majestuós. Aquesta excursió inclou bells llacs turquesa i un panoràmic vista de les serralades, inclòs l'Everest des d'un altre angle. A més, la caminada pels llacs de Gokyo sovint es considera menys exigent, per la qual cosa permet fer una excursió pintoresca mentre s'escapa del concorregut sender EBC.
Conclusió
La caminada al camp base de l'Everest és certament difícil, però factible per a la majoria de persones sanes i preparades. Amb un nivell decent de forma física, preparació mental i un itinerari de senderisme ben pensat, podreu arribar a aquesta base simbòlica. L'ingredient secret de l'èxit és respectar l'altitud i parar atenció al vostre cos durant tota la caminada.
La preparació és vital, tant física com mental, per afrontar l'estrès del senderisme de llargues distàncies, terreny accidentat i altitud. El repte al llarg de la ruta de senderisme val la pena un cop es té la vista de l'Everest i es troba la cultura realment única de l'Himàlaia. Estar al peu de la muntanya més alta del món és una experiència realment gratificant i és l'aventura de tota una vida, que val la pena l'esforç que cal fer-la.
