Quina profunditat té la cascada de gel de Khumbu i per què és tan perillosa?
La cascada de gel de Khumbu és una de les seccions més perilloses de l'Everest. És una glacera que canvia constantment, ja que tots els escaladors han de creuar la glacera des del costat nepalí per arribar al cim. Aquesta és una zona interessant i perillosa, ja que els blocs de gel són molt alts, les esquerdes són profundes i el gel és molt inestable. Tot i tenir només uns pocs quilòmetres de longitud, és un dels obstacles més difícils de qualsevol expedició a l'Everest.
Molta gent es pregunta quina és la profunditat de la cascada de gel de Khumbu i per què els escaladors experimentats tenen tanta cura en pujar-la. La resposta és molt més que una simple mesura. La glacera canvia, es mou i evoluciona contínuament en forma, profunditat i condició diàriament. En entendre com es forma i per què actua així, es pot entendre per què creuar-la és una de les parts més difícils d'escalar la muntanya més alta del món.
On és la cascada de gel de Khumbu?
La cascada de gel de l'Everest es troba al costat sud del mont Everest, dins del Parc Nacional de Sagarmatha, al Nepal. Comença just a sobre del camp base de l'Everest (al voltant de 5364 m) i continua fins al camp I (al voltant de 6065 m).
Això forma part de la glacera Khumbu, que és la més alta del Nepal. Els escaladors de la ruta del Coll Sud hauran de creuar aquesta glacera abans d'entrar al Cwm Occidental abans d'arribar al cim. La cascada de gel és, per tant, el primer obstacle important en sortir del campament base i una de les parts més difícils de la caminada.
Quina profunditat té la cascada de gel de Khumbu?
La cascada de gel de Khumbu no té una profunditat fixa, ja que és una glacera en moviment amb esquerdes, torres de gel i superfícies irregulars. La profunditat d'algunes esquerdes és de només uns pocs metres i d'altres tenen més de 45 a 60 m de profunditat. En algunes zones, els investigadors creuen que algunes esquerdes s'estenen més profundament que les mesurades i que la profunditat de les esquerdes no sempre es pot determinar, ja que el pont de neu pot ocultar la profunditat real.
En molts llocs, la glacera té un gruix de diversos centenars de metres. Però la principal preocupació dels escaladors és la profunditat de les esquerdes que han de creuar. Una d'aquestes obertures sovint només pot estar il·luminada per la foscor, ja que el fons no és visible. Per tant, hi ha una necessitat constant de precaució i si algú comet un petit error, pot tenir conseqüències greus.
La profunditat també varia amb el temps. Les esquerdes antigues es curen a mesura que la glacera baixa pel vessant i es formen de noves. De vegades, la neu pot caure a través de bretxes insegures i això farà que semblin sòlides quan no ho són.
Com es va formar la cascada de gel?
La Ruta de la Cascada de Gel de Khumbu és possible perquè la glacera de Khumbu baixa per una part extremadament escarpada de la muntanya. A mesura que la glacera flueix costa avall, el gel s'ha de doblegar i trencar en passar per la superfície irregular.
El gel de les glaceres es mou com un riu de flux molt lent, a diferència de la roca sòlida. Les parts exteriors de les glaceres no flueixen a la mateixa velocitat que la part inferior, de manera que hi ha tensió dins de la glacera. Aquesta tensió provoca enormes fissures i altes crestes de gel conegudes com a seracs.
No hi ha cap lloc de descans per al moviment. Els canvis es produeixen dins de la glacera fins i tot a l'hivern, però la velocitat del canvi està influenciada per la temperatura. En temporades més càlides, el terreny pot ser encara més inestable quan es fonen i el sòl es torna més actiu.
Per què és tan perillosa la cascada de gel de Khumbu?
La cascada de gel de Khumbu es considera insegura, ja que res que hi hagi a dins durarà gaire. A mesura que la glacera es mou cada dia, s'obren esquerdes i es mouen grans trossos de gel. Els escaladors no han de suposar que una ruta que ahir era segura ho és avui.
El perill del col·lapse dels seracs és un dels més grans. Poden romandre segurs i ser una gran torre de gel durant setmanes fins que de sobte comencen a trencar-se sense previ avís. Quan fallen, poden deixar caure grans blocs de gel per la ruta d'escalada.
Un dels principals perills són les esquerdes ocultes. Els ponts de neu es poden formar en obertures profundes, proporcionant una il·lusió de seguretat per a la persona, però s'esfondren i fan que la persona caigui. Aquestes esquerdes es creuen regularment per escales subjectes per cordes i exigeixen una concentració total de l'escalador.
En algunes zones, les allaus també representen una amenaça per als escaladors. La neu i el gel poden aixecar-se des dels vessants dels voltants quan hi ha fortes nevades o temperatures més altes. La cascada de gel es veu agreujada per diversos perills, de manera que quan la gent la creua tothom ha d'estar alerta.
A quina velocitat es mou la glacera?
La cascada de gel de l'Everest és una glacera sorprenentment ràpida. Durant els mesos d'estiu, quan les glaceres estan en estat de flux, seccions de la glacera poden moure's entre 0.9 i 1.2 m (de 3 a 4 peus) per dia. Aquest moviment és continu i canvia la ubicació de les esquerdes i les torres de gel.
El punt de pas més segur pot canviar fins i tot si un es mou un metre lateralment. Les cordes que han estat lligades durant una setmana poden requerir un ajust la setmana següent. Les glaceres sempre es mouen costa avall i sotmeten les escales a canvis constants a través de les esquerdes.
El moviment constant és una de les raons per les quals no és possible seguir mapes antics o rutes d'expedicions anteriors. La ruta s'ha d'inspeccionar i mantenir contínuament durant la temporada d'escalada.
Per què els escaladors creuen abans de la sortida del sol?
La ruta de la cascada de gel de Khumbu es recorre normalment molt d'hora al matí, normalment cap a les 2:00 o 3:00 de la matinada, quan fa més fresc i el gel és més estable.
Quan brilla el sol, s'expandeix una mica, la neu es torna tova i augmenta el risc de caiguda de gel. Tot i que creuar a primera hora del matí no eliminarà tot el moviment del gel, sí que disminuirà les possibilitats d'un moviment significatiu del gel.
Així doncs, la majoria dels equips d'escalada surten del camp base de l'Everest molt abans de l'alba. El seu objectiu és arribar al camp I abans que la llum solar més intensa de la glacera.
Com creuen els escaladors la cascada de gel?
La cascada de gel de Khumbu és una escalada desafiant que requereix l'ús d'equipament especialitzat i una planificació acurada. Grampons a la part inferior i arnesos i mosquetons que subjecten cordes de seguretat fixes al gel.
Les escales d'alumini s'utilitzen per creuar esquerdes i, de vegades, s'uneixen diverses escales per creuar buits més grans. Les obertures sota aquestes escales poden ser molt profundes, per la qual cosa creuar-les requereix equilibri i confiança.
Abans de la majoria dels grups de l'expedició, la ruta és preparada i mantinguda per xerpes experimentats, anomenats Metges de la Cascada de Gel. Revisen regularment les escales, substitueixen les cordes trencades i ajusten la ruta a mesura que la glacera evoluciona. Si no fos per la seva vigilància constant, seria encara més perillós escalar la cascada de gel.
Què són els metges de la cascada de gel?
Un equip dedicat conegut com els Doctors de la Cascada de Gel normalment s'encarrega del manteniment de la Cascada de Gel de l'Everest cada temporada d'escalada. Els membres del personal sherpa, altament experimentats, s'encarreguen de configurar la ruta més segura possible a través de la glacera.
La seva feina comença abans que els escaladors arribin a l'EBC de l'Everest. Determinen la línia òptima a través del paisatge en constant canvi, col·loquen escales sobre esquerdes, col·loquen cordes fixes i les ancoran al seu lloc.
Durant tota la temporada, vigilen l'estat de la glacera, ja que el camí pot tornar-se insegur en qualsevol moment. Quan apareixen noves esquerdes o es mouen blocs de gel, reparen o mouen segments del camí. La feina que fan té un impacte significatiu en la seguretat de totes les expedicions al South Col.
Es pot evitar completament el perill?
És poc probable que la cascada de gel de Khumbu sigui completament segura. Tot i que alguns riscos es mitiguen amb l'equip d'escalada modern, la previsió meteorològica i la gestió de rutes, cap perill pot ser completament controlat per l'home.
Tots els escaladors saben que el temps pot canviar ràpidament. Si bé tots aquests factors ajuden a minimitzar el perill, no el poden eliminar.
Per a molts alpinistes experimentats, la cascada de gel és la secció més difícil i estressant de l'escalada a l'Everest, ja que és una combinació de dificultats tècniques i riscos naturals que no sempre són previsibles.
El canvi climàtic i el futur de la glacera
El canvi climàtic també està afectant la Ruta de la Cascada de Gel de Khumbu. La glacera de Khumbu es veu afectada per l'augment de les temperatures, que té un impacte a tot l'Himàlaia.
S'ha observat que les glaceres s'han anat reduint, movent-se i fonent durant les últimes dècades. Algunes parts de la glacera poden experimentar una major inestabilitat durant els anys càlids, mentre que altres parts poden experimentar-la durant els anys freds; tanmateix, en tots els anys, les condicions són inestables.
La zona encara s'està estudiant per tal de determinar les implicacions per a futurs viatges al cim de l'Everest. Però els escaladors i els organitzadors d'expedicions també fan ajustaments als horaris en funció dels canvis meteorològics i de les condicions de les glaceres.
Ha vist accidents greus la cascada de gel?
Hi ha hagut diversos accidents desafortunats que han ocorregut al llarg de la història de l'escalada a l'Everest a la cascada de gel. Malgrat la millor planificació, lesions i morts han estat el resultat de la caiguda de seracs, l'esfondrament de torres de gel i esquerdes ocultes.
L'accident més gran va ser el 2014, quan 16 escaladors xerpes van morir durant un gran col·lapse d'un serac. La tragèdia va conscienciar sobre el comportament imprevisible de la glacera i va tornar a posar de manifest el debat sobre la seguretat en l'escalada i la gestió de rutes.
Malgrat les millores que s'han fet des de llavors, la cascada de gel continua sent un lloc de gran respecte per a tots aquells que s'aventuren en una expedició a la muntanya.
Per què tots els escaladors de l'Everest respecten la cascada de gel?
La cascada de gel de Khumbu és més que una simple barrera natural. Recorda a l'escalador que, malgrat tots els seus esforços i precaucions, les forces de la natura no poden ser superades per res més.
La travessa de la glacera pot ser una prova de paciència, treball en equip i concentració total. Cada travessa del gel i cada pas per una escala requereix un equilibri equivalent de confiança i precaució. Molts escaladors diuen que arribar al Camp I és un gran assoliment perquè és una de les seccions més perilloses de tot el viatge.
Conclusió
La cascada de gel de Khumbu és coneguda no només per la seva impressionant bellesa, sinó també per la seva forma en constant canvi. Els profunds camps d'esquerdes, els alts seracs, la superfície de gel canviant i el flux de gel imprevisible la converteixen en un dels llocs més perillosos de l'Everest . Moltes esquerdes tenen entre 45 i 60 m de profunditat o més, però el veritable problema és el moviment continu de la glacera, no una profunditat específica.
Amb la millora de l'equip d'escalada i la gestió de rutes, la cascada de gel de Khumbu continua sent un lloc on l'experiència, la preparació i el criteri acurat són crucials. És una de les parts més destacables i difícils del camí cap al cim, i cada ascens reeixit a l'Everest depèn d'una travessa segura d'aquesta glacera.
